10 ANYS DE REALISME,
HIPERREALISME,
I ALGUNES SEQÜÈNCIES
En el moment de posar un títol a l'exposició tenia clar que volia celebrar tres coses:
1. Els 10 anys de la primera exposició individual, que vaig fer el juliol del 87 a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Va ser una exposició multidisciplinar barreja de fotografia, dibuixos, pintures i amb algunes seqüències.
2. Els aproximadament 10 anys treballant de forma realista, per alguns qualificada d'hiperrealista (d'aquí el fet de posar els dos ismes en el títol de l'exposició). Per aquestes dates ja tenia bastant clar que això de captar la realitat del món exterior m'interessava més que no pas les primeres obres abstractes que expressaven la realitat del món interior.
3. Celebrar també els 10 anys de "crear" la denominació
Art Seqüencial.
El terme Art Seqüencial me'l vaig inventar el 1987 perquè
necessitava classificar d'alguna manera les obres que realitzava i que
contenien seriacions d'imatges dins el mateix quadre. Havia de posar un
nom a un conjunt de pintures amb la característica comuna de la
multiplicitat d'imatges i independentment de l'estil pictòric, ja
que les obres podien ser realistes, abstractes, expressionistes, etc.
No trobava cap moviment artístic que s'hi adeqüés, així
que li vaig haver de posar un nom, un nom provinent del cinema, art amb
què tinc estrets lligams.
Aquest tipus d'obres sempre han existit, en el Romànic ja hi
ha seqüències, en el Pop-Art, en els còmics, etc., i
actualment hi ha uns quants artistes de diferents estils i tècniques
que utilitzen la seriació en la seva obra. Hi ha seqüències
que expliquen accions, d'altres són repeticions d'un mateix tema
amb variacions, altres són contraposicions, etc.
Però les seqüències actualment no són el
gruix de la meva obra.
Durant aquests anys he anat perfilant una certa predilecció per
les façanes de cases, les portes, les finestres i altres elements
arquitectònics, tot tractat amb l'oli o amb el llapis de forma realista.
Amb aquestes obres pretenc que l'espectador s'introdueixi amb la seva imaginació
dins de les cases pintades, que intentin obrir mentalment les portes i
descobreixin altres espais que estan ocults.
Si filem prim, podríem dir que en moltes façanes hi ha
una seriació d'elements rectangulars (la porta, la finestra, etc.),
que ens recorden una mica les seqüències. És una connexió
llunyana, però existent.
La meva forma de treballar el realisme no és acceptada per algunes
persones. Jo tinc la necessitat de captar un determinat moment del temps,
un determinat moment de llum, i com que estic bastants dies per acabar
l'obra, utilitzo la fotografia com a eina aturadora del temps. En la tranquil·litat
de l'estudi, dia rere dia, treballo mirant una petita porció de
realitat totalment immòbil i impertorbable. De tant en tant recordo
el lloc o la persona retratada i procuro pintar o dibuixar com si estigués
en el mateix lloc i moment de la fotografia, intentant treure la fredor
de la imatge estàtica i donant-li la suposada calidesa que dóna
això de pintar del natural.
Voldria fer un aclariment sobre els textos que hi ha sota els quadres
d'aquest catàleg que teniu a les mans, són unes línies
totalment prescindibles, així com els títols de les obres
(recordeu allò que una imatge val més que mil paraules).
Però de vegades unes quantes lletres poden donar altres visions
o altres idees del que pretén l'artista.
Recomano analitzar personalment el quadre, i després llegir
la breu nota de text, si es vol.
ADOLF
novembre 1997
Valldoreix