| TETRATEATRE
presenta Text:
Josep M. Jaumà Explicació: en aquesta plana trobareu 85 fotografies de la representació de l'obra "Pedra i Sang" del Nadal de 2003, a la Sala Capitular del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès, amb la fitxa tècnica de l'espectacle i molta informació addicional. Utilització de les fotografies: tothom es pot descarregar i imprimir les fotografies d'aquesta plana lliurement, però sense cap finalitat lucrativa. Es poden publicar en els mitjans de comunicació escrits citant autoria i procedència. No es poden "penjar" en d'altres webs sense consentiment exprés de l'autor. Autoria de les fotografies: l'autor de les fotos és l'artista valldoreixenc ADOLF. La propietat intel.lectual de les fotografies pertany a l'artista, que emprendrà accions legals si hi ha una incorrecta utilització de les fotografies. Sobre les fotos: les imatges ampliades són de la màxima ressolució possible, per tal que siguin d'utilitat pública. Cal tenir en compte que estan realitzades amb la opció fotogràfica d'una càmera de vídeo (només 1Mp), per la qual cosa es recomana no reproduir en un laboratori fotogràfic a més de 15cm d'allargada. Tingueu també en compte la meva inexperiència, i que algunes escenes són en un ambient de molt poca llum. Agraïments: a Dolors Vilarasau pel seu suport i pel dossier de premsa del qual hem extret la informació textual.
Més informació a: Si no veieu alguna
fotografia, recarregueu la plana - Cliqueu sobre les fotografies per a veure la
fotografia original en gran
TETRATEATRE presenta PEDRA I SANG Text:
Josep M. Jaumà
PEDRA
I SANG de Josep M. Jaumà
PEDRA I SANG arriba a la quarta edició Quan el Nadal del 2000, en ple canvi de mil·lenni, l'Ajuntament de Sant Cugat ens va encarregar a la Cia. Tetrateatre un text que parlés del fet luctuós que havia succeït la Nit de Nadal del 1350, poc ens podíem imaginar la repercussió que l'espectacle tindria en la població i també des d'un punt de vista mediàtic. Si més no, el fet històric era insòlit, un vertader thriller amb elements de novel·la gòtica. Un abat de Sant Cugat havia estat assassinat en mans d'un grup de nobles capitanejats per Berenguer de Saltells, mentre celebrava la missa de matines, pel tema d'una herència. L'escena era pròpia d'una novel·la d'intriga a l'estil d'El nom de la rosa, però els fets no eren literaris, eren reals. La realitat superava una vegada més la ficció, amb escreix. Permeteu-me frivolitzar, però la mise en scène era impecable, el fet luctuós semblava preparat pel millor director escènic. El marc, el Monestir de Sant Cugat; la data, la Nit de Nadal del 1350; els espectadors, el poble de Sant Cugat, que es trobava a la missa del gall en una festivitat d'assistència obligada al Monestir. I, per descomptat, que el fet sacríleg en si era digne dels més prestigiosos transgressors escènics. La repercussió mediàtica, com en diríem ara, dels fets també va ser notable a tot el país. El rei Pere III el Cerimoniós, que estava reunit en Corts a Perpinyà, va rebre la notícia amb horror i més tenint en compte que l'abat Biure per estament pertanyia a la Cort. El mateix rei va dictar des de Perpinyà una sentència inculpatòria per als assassins. Diríem que la història era atractiva, però calia donar-li forma. L'encàrrec fou per a Josep M. Jaumà, autor teatral novell però que tenia un gran pòsit pel que fa a coneixements escènics; no en va ha dictat durant molts anys l'assignatura de Shakespeare als alumnes de Filologia Anglesa de la UAB, i mestre en vers, a través de les seves traduccions de poesia anglesa. Jaumà sempre diu que és més fàcil escriure en vers que fer-ho en prosa, perquè encara que no tinguis el text ja tens la música. I, efectivament, la seva escriptura en vers va permetre convertir parts de l'obra, aquelles del conjunt del poble i algunes intervencions del col·lectiu dels monjos, en composicions per ser cantades. I a través de les composicions per a cor de Joan Alavedra, Pedra i Sang es convertí en un espectacle musical, sota l'experta batuta del jove Jordi Piccorelli. Un grup d'actors
professionals, la majoria vinculats amb Sant Cugat, interpreten els personatges
centrals i un grup de santcugatencs i santcugatenques donen vida i veu al poble
de Sant Cugat d'aquesta història.
És una tragicomèdia musical en 13 escenes, un epíleg i una coda. La història de l'herència dels Saltells, que el pare dóna al Monestir de Sant Cugat quan mor, actua d'eix vertebrador de l'obra i com a desencadenant del crim sacríleg que acabarà comenten el fill Saltells en la persona de l'Abat Biure. Així l'obra es centra en el conflicte dels dos personatges protagonistes l'Abat Biure i Berenguer de Saltells. L'autor situa aquesta part històrica "dins el Monestir" on també es mou el col.lectiu dels monjos. Aquests actuen com un grup tancat, corporativista -de funcionaris- defensant els seus interessos. La muralla marca la gran separació entre el que passa a dins i el que passa a fora. Així "fora el Monestir" s'hi mou el poble, que sempre és el mateix. Aquí l'autor juga amb més llibertat històrica presentant aquest col.lectiu com intemporal. La gent es mou per unes rutines , per uns cicles, pels problemes de cada dia i es mira amb cert distànciament el que passa a dins del Monestir al mateix temps que s'horroritza pel crim. Aquest poble actua també a la manera de la tragèdia grega com a narrador de la història i com a corretja trasmissora d'aquesta història i la seva transformació en llegenda. Pel
que fa al tractament de la història: mentre, el conflicte central és
tràgic, els col.lectius dels monjos i del poble s'ho miren amb un distanciament
més aviat còmic. Tot això en un espectacle parlat i cantat pensat per a tots els públics.
Molt sovint la història d'aquest assassinat sacríleg queda circumscrita als aspectes més anecdòtics i a l'episodi central del conflicte (l'herència que quan mort el pare de Berenguer de Saltells deixa al Monestir de Sant Cugat i la tornada del fill a casa després de molts anys d'absència, així com els succesius contenciosos entre l'Abat del Monestir i Berenguer de Saltells per aquesta herència que acabaran amb l'assassinat sacríleg de l'Abat en mans del noble). Així com als trets que caracteritzen les nombroses llegendes creades al seu entorn: el gall de ferro del cimbori que va cantar tres vegades i que encara hi ha Nadals que canta, les campanes que repicaren i es sentiren fins a Montserrat, la fugida dels assassins i el camí per on van passar on la herba no hi creix... Cal
ubicar, no obstant, aquest fets en el seu context històric, ja que trasbalsaren
la vida de la vila i cridaren l'atenció de les més altes instàncies
polítiques i eclesiàstiques. L'abadiat d'Arnau de Biure coincideix en el temps amb el regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387), que va tenir fronts oberts a tota la Mediterrània (Gènova, Còrsega, Mallorca...) i al seu mateix regne, amb el distanciament dels regnes d'Aragó i de València. A més de l'esgotadora guerra amb Castella, que produí tants mals al país com les epidèmies de pesta. Pel que fa a la situació concreta del Monestir de Sant Cugat, en aquell moment ja fa temps que ha passat la seva època d'esplendor. Es continuen fent obres a l'abadia ja que s'acaba la façana de l'església de Sant Pere i, mantenia una relació de subjecció al Monestir que ostentava el poder feudal, alodial i jurisdiccional de la vila.
LA COMPANYIA TETRATEATRE Tetrateatre és una companyia creada a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Integrada per quatre membres amb una dilatada experiència teatral: Joan Berlanga, Carles Casas, Joan LLamas i M. Dolors Vilarasau. La
Companyia dins una línea de teatre de text contemporani es proposa donar
a conèixer altres dramatúrgies, com ja feren els membres del grup
amb un espectacle anterior: Havel a escena basat en dos obres en un acte
Audiència i Vernissatge del dramaturg txec Václav Havel. Simultàniament la Companyia Tetrateatre ha representat espectacles basats en poesia que han anat des de les lectures dramatitzades: El Poema de Nadal de Josep M. de Sagarra (1994) i Verdaguerianes (1995,2002) basada en l'obra en vers de Jacint Verdaguer, fins a espectacles construits a partir d'una dramartúrgia de poemes com el cas de Àlias Pere Quart (1996) a partir de la poesia de Joan Oliver , Cambra Ferrater (1997) recreant l'obra poètica de Gabriel Ferrater i , Te mandaré mi corazón caliente (1998) segons la poesia de Federico García Lorca, ambdós representats al Teatre Adrià Gual i amb la incorporació de dansa. Domna (1999) , espectacle de mestissatge de cultures sobre la temàtica de la dona estrenat el passat Nadal al Monestir de Sant Cugat del Vallès. I el darrer, Pedra i Sang (2000, 2001, 2002 i 2003) de Josep M. Jaumà sobre l'assassinat de l'Abat Biure al Monestir de Sant Cugat la nit de Nadal del 1350 durant la cel,lebració de la missa del gall. Els darrers espectacles de la Companyia han estat Pregària de guerra de Mark Twain (2002) obra que parla del fonamentalisme religiós i que ha estat representada a diverses poblacions de Catalunya i Sota la capa del cel Jordi Teixidor i Gerard Vàzquez estrenada al Claustre del Monestir emmarcada dins les celebracions de l'Any del Mil.lenari. Informacio
facilitada per: Una
plana gentilesa de: |
