"HOMENATGE
A GOYA" 2025
Aiguafort, aiguatinta, burí i punta seca sobre planxa de coure de 25 x 16,5cm.
Paper Gvarro Superalfa de 40 x 30cm
(es pot emmarcar en un marc de 40 x 30cm o en un de 50 x 40cm afegint una cartolina negra a sota del gravat)
50 estampes numerades i signades, i 5 proves d'artista.
50€ (el 50% es destinarà a alguna entitat benèfica d'ajuda a Ucraïna o Gazah).
A l'esquerra posa, sota la bola del món: CAPRICI: "EL TITELLAIRE"
A la dreta posa: ELS DESASTRES DE LA GUERRA: "ELS ASSASSINS"
En al·lusió a les sèries de gravats de Goya "Los caprichos" i "Los desastres de la guerra"
Procés de realització:
1a part: AIGUAFORT
Després de llimar les cantonades de la planxa de coure li vaig posar amb pinzell una capa de vernís protector de color marró fosc.
El vernís protector protegirà la planxa de l'acció de l'àcid.
Vaig començar amb el retrat de Goya fent ratlles amb un burí, i deixant al descobert el color clar del coure.
Les ratlles es poden entrecreuar més o menys, però mai deixar un espai gran totalment negre perquè no es podria estampar bé.
Les lletres s'han de fer invertides d'esquerra a dreta per a que un cop estampades quedin del dret.
Segueixo ratllant el vernís fent els altres personatges.
Aquí em vaig equivocar amb la bola del món, on els continents no estan invertits. Per arreglar-ho s'ha de repintar la zona amb vernís i tornar a dibuixar amb el burí.
Com que sempre queda alguna ratlla no desitjada en el metall, es pot aixafar amb un brunyidor i eliminar-la si no és molt profunda.
Aquí podeu veure la planxa acabada de "dibuixar" amb la bola del món rectificada i totes les lletres.
Encara no s'ha gravat!. Si ara es netegés el vernís, no es veuria gairebé res.
Aquesta és la tècnica de l'aiguafort: submergir la planxa dibuixada en una solució d'àcid nítric i aigua que es va menjant el metall allà on hi han les ratlles.
És la mateixa tècnica que feia servir Goya, Rembrandt, Fortuny, Riquer i tants altres.
El pinzell de la foto és per anar traient les bombolles que l'àcid produeix. S'ha de vigilar molt i millor fer-ho a l'aire lliure per evitar els vapors.
Ah! la part posterior de la planxa la tinc protegida amb cinta d'embalar.
Ara ve un punt molt delicat: quan em sembla que l'àcid s'ha menjat prou la línia, comprovant vàries vegades amb un comptafils (lupa de gran augment) la seva profunditat aproximada, es treu la planxa i es neteja amb aigua per eliminar les restes d'àcid.
I tot seguit es pot eliminar la capa de vernís (foto) amb aiguarràs o essència de petroli rectificada, o similar.
Ja tenim la planxa gravada a l'aiguafort. És el més semblant a un negatiu de fotografia.
D'aquí és on es treuen, en un procès manual, totes les estampes.
Per assegurar-me que tot va bé, faré una estampa de prova.
El procés d'estampació d'una planxa pot durar entre 10 minuts i mitja hora depenent de la mida de la planxa i de la quantitat de línies que tingui.
S'entinta tota la planxa de coure amb tinta especial per a gravat (similar a la pintura a l'oli). Més abaix hi ha una fotografia d'entintatge.
Després es neteja superficialment la planxa amb diferents papers per treure la tinta que no està a les ratlles.
Cal insistir molt i per totes les zones per igual.
Es netegen les cantonades i es posa en el tòrcul (la premsa del gravat). A sobre s'hi posa un full amb la humitat justa, per tal que amb la pressió del tòrcul pugui recollir la tinta que hi ha a les línies de la planxa.
Aquí tenim el resultat de l'estampació de la planxa gravada amb aiguafort.
Si ens agradés així, no caldria fer res més a la planxa. Es podria procedir a fer les estampes que volem i llestos.
Però com que es tracta d'un homenatge a Goya, un dels grans mestres de la tècnica de l'aiguatinta, això no s'acaba aquí.
2a part: AIGUATINTA
Aquelles parts que vull mantenir clares exactament com estan ara, les protegeixo pintant-les amb el vernís.
L'aiguatinta és una tècnica de gravat que s'utilitza per fer zones de grisos, més clars o més foscos.
Agafo trossos de resina de colofònia (extretes del pi) i les aixafo amb un morter fins a convertir-les en pols. Els gravadors professionals ara utilitzarien una resinadora,
però jo faig servir un pot de Cola-Cao amb una mitja per crear un núvol de pols d'aquestes partícules, que es dipositen a sobre la planxa (cal fer-ho quan no hi ha hagi gens de vent).
Quan tinc la planxa tota plena de partícules de resina, cal fixar-les amb calor (amb un fornet elèctric, per exemple).
Aquí teniu la planxa amb la resina fixada (gairebé no es veu a la foto, son uns petits puntets que hi ha per tot arreu) i zones de vernís protector (només allò que està de color marró fosc).
Vaig fer una immersió molt ràpida, de pocs segons, per crear un gris molt clar. El que fa l'àcid es menjar-se el coure allà on no hi han partícules de colofònia, de forma que quan s'entinti i es netegi la planxa, no ens emportarem tota la tinta perquè quedarà "amagada" entre els granets de resina.
Ara protegeixo amb el vernís aquelles zones que vull conservar tal i com estan (tot allò que està pintat de marró fosc), com la zona del Goya i les cares, i ho torno a posar dins l'àcid una estona més.
És molt difícil saber com quedarà tot plegat. La intuició hi juga un bon paper.
Tercera protecció de vernís deixant només els fons laterals al descobert, i nova entrada a l'àcid.
Després es treu la planxa i es neteja amb aigua, i s'elimina el vernís amb aiguafort, i la resina amb acetona (tot això a l'aire lliure).
I aquí tenim la planxa definitiva, llesta per a estampar, i sense saber com quedarà.
En aquesta foto podeu veure l'entintat de la planxa amb una espàtula de plàstic, fent que la tinta entri a tots els racons possibles.
Després caldrà netejar-la amb paper bastant llis (jo faig servir les pàgines grogues de les guies telefòniques).
Aquesta és la planxa entintada i neta.
Després de posar-la al tòrcul amb el paper humit a sobre vaig fer dues proves d'estat i vaig retocar la planxa lleument amb les tècniques de la punta seca i del burí per marcar algunes línies, i també alguna part d'aiguatinta la vaig brunyir per a fer més entenedor els textos dels laterals.
A continuació només falta estampar tota la sèrie, que en aquest cas l'he fixat en 50 estampes.
Si alguna part del text no ha quedat prou entenedor, feu-m'ho saber per corregir-ho. Gràcies!
ADOLF
Valldoreix, juny 2025
Aiguafort, aiguatinta, burí i punta seca sobre planxa de coure de 25 x 16,5cm.
Paper Gvarro Superalfa de 40 x 30cm
(es pot emmarcar en un marc de 40 x 30cm o en un de 50 x 40cm afegint una cartolina negra a sota del gravat)
50 estampes numerades i signades, i 5 proves d'artista.
50€ (el 50% es destinarà a alguna entitat benèfica d'ajuda a Ucraïna o Gazah).
A l'esquerra posa, sota la bola del món: CAPRICI: "EL TITELLAIRE"
A la dreta posa: ELS DESASTRES DE LA GUERRA: "ELS ASSASSINS"
En al·lusió a les sèries de gravats de Goya "Los caprichos" i "Los desastres de la guerra"
Procés de realització:
1a part: AIGUAFORT
Després de llimar les cantonades de la planxa de coure li vaig posar amb pinzell una capa de vernís protector de color marró fosc.
El vernís protector protegirà la planxa de l'acció de l'àcid.
Vaig començar amb el retrat de Goya fent ratlles amb un burí, i deixant al descobert el color clar del coure.
Les ratlles es poden entrecreuar més o menys, però mai deixar un espai gran totalment negre perquè no es podria estampar bé.
Les lletres s'han de fer invertides d'esquerra a dreta per a que un cop estampades quedin del dret.
Segueixo ratllant el vernís fent els altres personatges.
Aquí em vaig equivocar amb la bola del món, on els continents no estan invertits. Per arreglar-ho s'ha de repintar la zona amb vernís i tornar a dibuixar amb el burí.
Com que sempre queda alguna ratlla no desitjada en el metall, es pot aixafar amb un brunyidor i eliminar-la si no és molt profunda.
Aquí podeu veure la planxa acabada de "dibuixar" amb la bola del món rectificada i totes les lletres.
Encara no s'ha gravat!. Si ara es netegés el vernís, no es veuria gairebé res.
Aquesta és la tècnica de l'aiguafort: submergir la planxa dibuixada en una solució d'àcid nítric i aigua que es va menjant el metall allà on hi han les ratlles.
És la mateixa tècnica que feia servir Goya, Rembrandt, Fortuny, Riquer i tants altres.
El pinzell de la foto és per anar traient les bombolles que l'àcid produeix. S'ha de vigilar molt i millor fer-ho a l'aire lliure per evitar els vapors.
Ah! la part posterior de la planxa la tinc protegida amb cinta d'embalar.
Ara ve un punt molt delicat: quan em sembla que l'àcid s'ha menjat prou la línia, comprovant vàries vegades amb un comptafils (lupa de gran augment) la seva profunditat aproximada, es treu la planxa i es neteja amb aigua per eliminar les restes d'àcid.
I tot seguit es pot eliminar la capa de vernís (foto) amb aiguarràs o essència de petroli rectificada, o similar.
Ja tenim la planxa gravada a l'aiguafort. És el més semblant a un negatiu de fotografia.
D'aquí és on es treuen, en un procès manual, totes les estampes.
Per assegurar-me que tot va bé, faré una estampa de prova.
El procés d'estampació d'una planxa pot durar entre 10 minuts i mitja hora depenent de la mida de la planxa i de la quantitat de línies que tingui.
S'entinta tota la planxa de coure amb tinta especial per a gravat (similar a la pintura a l'oli). Més abaix hi ha una fotografia d'entintatge.
Després es neteja superficialment la planxa amb diferents papers per treure la tinta que no està a les ratlles.
Cal insistir molt i per totes les zones per igual.
Es netegen les cantonades i es posa en el tòrcul (la premsa del gravat). A sobre s'hi posa un full amb la humitat justa, per tal que amb la pressió del tòrcul pugui recollir la tinta que hi ha a les línies de la planxa.
Aquí tenim el resultat de l'estampació de la planxa gravada amb aiguafort.
Si ens agradés així, no caldria fer res més a la planxa. Es podria procedir a fer les estampes que volem i llestos.
Però com que es tracta d'un homenatge a Goya, un dels grans mestres de la tècnica de l'aiguatinta, això no s'acaba aquí.
2a part: AIGUATINTA
Aquelles parts que vull mantenir clares exactament com estan ara, les protegeixo pintant-les amb el vernís.
L'aiguatinta és una tècnica de gravat que s'utilitza per fer zones de grisos, més clars o més foscos.
Agafo trossos de resina de colofònia (extretes del pi) i les aixafo amb un morter fins a convertir-les en pols. Els gravadors professionals ara utilitzarien una resinadora,
però jo faig servir un pot de Cola-Cao amb una mitja per crear un núvol de pols d'aquestes partícules, que es dipositen a sobre la planxa (cal fer-ho quan no hi ha hagi gens de vent).
Quan tinc la planxa tota plena de partícules de resina, cal fixar-les amb calor (amb un fornet elèctric, per exemple).
Aquí teniu la planxa amb la resina fixada (gairebé no es veu a la foto, son uns petits puntets que hi ha per tot arreu) i zones de vernís protector (només allò que està de color marró fosc).
Vaig fer una immersió molt ràpida, de pocs segons, per crear un gris molt clar. El que fa l'àcid es menjar-se el coure allà on no hi han partícules de colofònia, de forma que quan s'entinti i es netegi la planxa, no ens emportarem tota la tinta perquè quedarà "amagada" entre els granets de resina.
Ara protegeixo amb el vernís aquelles zones que vull conservar tal i com estan (tot allò que està pintat de marró fosc), com la zona del Goya i les cares, i ho torno a posar dins l'àcid una estona més.
És molt difícil saber com quedarà tot plegat. La intuició hi juga un bon paper.
Tercera protecció de vernís deixant només els fons laterals al descobert, i nova entrada a l'àcid.
Després es treu la planxa i es neteja amb aigua, i s'elimina el vernís amb aiguafort, i la resina amb acetona (tot això a l'aire lliure).
I aquí tenim la planxa definitiva, llesta per a estampar, i sense saber com quedarà.
En aquesta foto podeu veure l'entintat de la planxa amb una espàtula de plàstic, fent que la tinta entri a tots els racons possibles.
Després caldrà netejar-la amb paper bastant llis (jo faig servir les pàgines grogues de les guies telefòniques).
Aquesta és la planxa entintada i neta.
Després de posar-la al tòrcul amb el paper humit a sobre vaig fer dues proves d'estat i vaig retocar la planxa lleument amb les tècniques de la punta seca i del burí per marcar algunes línies, i també alguna part d'aiguatinta la vaig brunyir per a fer més entenedor els textos dels laterals.
A continuació només falta estampar tota la sèrie, que en aquest cas l'he fixat en 50 estampes.
Si alguna part del text no ha quedat prou entenedor, feu-m'ho saber per corregir-ho. Gràcies!
ADOLF
Valldoreix, juny 2025